Un mal fosc, llardós i pudent es menjava la vegetació de l'illa. Els arbres semblaven adolorits i s'obrien esquerdes que semblaven boques intentant articular uns crits que mai no arribarien a nèixer.
Les escorces es desfeien, deixant veure un interior d'un gris apagat que em recordava les cendres que restaven sobre l'altar quan incineràvem un cadàver.
Les arrels es recargolaven i s'enllaçaven en una boja teranyina intentant buscar algun aliment en aquell infern que havia perdut els colors i havia oblidat que era la pluja.
... I com a cucs s'enterraven i tornaven a sortir a la superfície a la recerca desesperada d'algun element que el ajudés a mantenir una vida que aviat seria tant sols un record.
Aquest era el panorama que ens envoltava, però la petxina-bruíxola d'en Ratamahatta ens havia dut fins aquest indret maleït i calia obeir la voluntat dels déus.
Aquesta és l'aventura que cada dijous l'Ailani, l'Aukai, la Kaili, en Kaleo i en Ratamahatta viuen a les illes del Pacífic mentre pateixen les ires d'en Kanaloa i Pele. T'hi apuntes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.