Ressenyes: Caverna, Res Arcana

Caverna (2013)

Veient-lo parat a taula podríem caure en considerar Caverna com un Agrícola 2.0, ja que hi trobem molts elements comuns entre tots dos jocs. Només començar veurem que els taulers tenen una semblança més que considerable. Més coincidències? A cada ronda anirem afegint cartes que ens permetra accedir a noves i més potents accions i les acabarem amb collites on haurem de donar de menjar, recollir la producció del camps i mirar quins animals es reprodueixen. També ens trobarem que la parella inicial haurà de conrear terres, fer tanques i criar animals... però aquí s’acaben les similituds. En aquest cas tenim no una família pagesa, sinó un parell de nans que no es conformaran amb desforestar, fer un hortet i criar animals, sinó que s’endinsaran a la muntanya treballant en mines per tal de poder aconseguir materials per forjar les seves armes o descobrir valuosos robins, i tant els uns com els altres aportaran al joc funcionalitats que no existien a l’Agrícola. Les armes els permetran fer expedicions on aconseguiran aliments, animals i poder fer accions extremadament poderoses. Els robins es convertiran en un comodí amb el qual podrem aconseguir gairebé de tot, fins i tot es poden convertir en menjar gràcies a la bona dentadura dels nostres nans.

Tot plegat fa que Caverna sigui un joc on malgrat que et trencaràs el cap tant o més que a l’Agrícola, no patiràs tant per aconseguir aliment, la qual cosa et permetrà centrar-te més en l’exploració de l’interior de la muntanya per tal de construir cambres ben diverses que ens faran (o no) aconseguir un bon grapat de punts al final de la partida. Podríem dir que els nostres nans no passaran tantes penes com els pagesos i gaudiran molt més de la vida. Us passarà el mateix a vosaltres? Això depen del que valoreu més com a jugaires.

Agrícola o Caverna, quin dels docs jocs d’Uwe Rosenberg triar si som molt aficionats a la mecànica de col·locació de treballadors? Una pregunta que cadascú haurà de respondre en funció de les seves preferències. Podem argumentar que Caverna, número 54 a la BGG està lleugerament per davant del seu predecessor que ocupa la posició 58, però ser l’original i l’iniciador de la saga és també, sense cap dubte, un valor a considerar i n’estic segur que mols jugaires, ben fidels a l’iniciador de la saga, s’inclinaran per l’agrícola.

Res Arcana (2019)

Antics monuments on s’amaguen els coneixements de civilitzacions ja oblidades. Llocs de poder encimbellats en roquissars inaccessibles, castells submergits envoltats de muntanyes de corall... Aquesta és la magnífica ambientació de Res Arcana, una ambientació que potencien les increïbles il·lustracions de Julien Delval que fan de cada carta una obra d’art. Aquest barroquisme xoca frontalment amb l’austeritat de les mecàniques del joc. Tom Lehman crea una obra que és l’antítesi dels jocs de construcció de pila de cartes. Començarem i acabarem la partida amb vuit cartes, ni una més i ens haurem d'espavilar amb aquest conjunt tant reduït per fer el màxim d’accions possibles a cada ronda.

Aquest número tant limitat té tot un seguit d’efectes positius i negatius. En jugar amb tant pocs elements podrem determinar l'estratègia a seguir des de bon començament, sense sorpreses que ens obliguin a adaptar-la de forma continua.. o potser sí, perquè tot i que coneixerem els poders i les funcions de cadascuna de les cartes des del moment que les hem triat i també haurem escollit el nostre mag en funció de la nostra mà, començarem només amb tres cartes tretes a l’atzar i potser aquest conjunt inicial no serà el més adient per encetar la partida, potser deixaran coixa l'esplèndida combinació que teníem al cap, i a sobre, per acabar-ho de rematar, a cada ronda només podrem afegir una nova carta. Sortiran en l’ordre que voldríem o no podré acabar de muntar el meu motor de producció fins que baixi la darrera?

El resultat serà que si la sort ens afavoreix podrem crear fàcilment un mecanisme que ens permetrà guanyar en un número reduït de rondes, de fet hi ha una combinació letal i imbatible que comenta el mateix autor en un video. Per tant és fàcil pensar i aquest seria el punt negatiu, que si ens és adversa gairebé ens limitarem a mirar que fan els altres, i ens haurem de conformar amb rascar algun puntet de victòria amb l’adquisició d’algun monument o baixant una carta de bèstia o drac... però és això cert? podem evitar la desfeta?

La resposta és possiblement sí, La primera mesura és limitar la sort i no repartir les cartes a l'atzar sinó mitjançant un triar i passar (draft), opció que al manual apareix a les seves darreres pàgines com a una possible variant i no, no és una opció, és l’única manera de que el joc tingui un equilibri que d’una altra manera confiem totalment als capricis de l’atzar. La segona vigilar molt quins objectes màgics trien els nostres contrincants, fer un bon ús també, si tenim l'ampliació Lux et Tenebrae, dels pergamins i com a darrer element a controlar, però no per aixó menys important, el moment de passar.

Que malgrat tot això no ens en sortim perquè la nostra mà es un desastre absolut, donc cal assenyalar, que per pobres que siguin les tres cartes que tenim al davant, sempre tindrem l’opció de descartar-ne alguna per aconseguir dues essències o un or, o sigui que fins i tot en la més adversa de les situacions podrem aspirar a acumular prou recursos com per evitar que el nostre mag acabi la partida amb les mans buides. De fet aquesta acció que pot semblar força pobre té una gran importància i ben administrada pot convertir-nos en els guanyadors de la partida.