Ressenyes: Forest Shuffle, After Us

Forest Shuffle (2023)

Forest Shuffle segueix la línia de jocs amb temàtica centrada en la natura que tant d’èxit ha tingut els darrers anys, només cal pensar en Cascadia, Parks, Pradera, Wingspan o Earth, però ho fa allunyant-se força d’aquest grup i ho aconsegueix a partir de la simplificació tant de regles com de materials.

Comencem per aquests darrers, els centrats en l'aspecte tangible del joc, res de casetes de moixons, arbres que van creixent, meeples de grans dimensions o multiplicació de taulers. Aquí tenim només cartes, això sí un bon grapat, n’hi ha 180 concretament, i un petit tauler on s’aniran acumulant les que fem servir com a pagament. Per tant pel que fa a components està molt més a prop d’un Lost Cities que dels seus companys de temàtica, fet que agilitza molt la seva preparació.

L’altre aspecte que s’ha simplificat són les mecàniques, agafar cartes o baixar cartes, això és tot. En podem agafar dues o en podem baixar una pagant el seu cost, el preu a pagar? res de monedes o qualsevol altre component, paguem fent servir les cartes que tenim a la mà.

Perjudica tot aquest minimalisme el joc? Gens ni mica. Trobem dos tipus de cartes, arbres i altres éssers vius que poden pertànyer a tres regnes diferents: plantes, animals i fongs. I aquí rau una de les grans troballes del joc, les cartes que els representen són dobles, es a dir estan dividides verticalment o horitzontalment per tal de presentar dos éssers vius a cadascuna amb la qual cosa les 92 cartes d’aquest tipus ens ofereixen 184 opcions.

Aquesta curiosa presentació està pensada per tal de solapar-les sota els arbres, bé als costats, quan la divisió és vertical, bé dalt o baix quan és horitzontal. Cosa que ens permet crear conjunts de cinc cartes formats per l’arbre al centre i els animalons, fongs o plantes al voltant.

I quin criteri fem servir quan fem aquest conjunts? Doncs intentar aconseguir el màxim de combos possibles ja que aquest és el pinyol del joc, els combos. Trobar les bones combinacions ens permetrà multiplicar els nostres punts, no fer-ho, serà realment dramàtic.

La fi de la partida també és un punt a destacar, tenim tres cartes d’hivern que durant la fase de preparació es situen al terç inferior de la pila i quan surt la tercera el joc s’acaba de forma immediata. Això farà que quan el gruix sigui ja petit estem tota l’estona amb l’ai al cor desitjant que encara no surti per tal de baixar aquesta carta que m’interessa o esperant tot el contrari, que hi surti per tal que un altre jugador no tingui temps d’agafar aquestes dues cartes que acabem de deixar a la clariana (el tauler) i que potser li poden donar uns quants punts extres.

Punts negatius? El recompte final. Hi ha tants combos que el llapis, el paper o la calculadora seran imprescindibles i ja posats afegim-ne un altre, la poca interactivitat, ja comentada al paràgraf anterior i limitada a desitjar que no em robin aquesta carta que acaba de sortir. A banda d'això cadascú dels jugadors es dedicarà al seu bosc, perquè mirar de veure tots els combos dels altres ens pot fer petar el cap. Si que hi hauran alguns de clars, un nombrós conjunt de cérvols i cabirols junts o potser un bon grapat de castanyers per exemple, però la majoria no seran tan obvis... I un cop acabat el joc fem-li un cop d'ull de comiat o potser fins i tot com passava a l'Earth, fer-li una foto, que malgrat la sobrietat dels materials del joc de Kosch, l'escampall final de cartes amb tot de plantes i bestioletes fa realment goig.

After Us (2023)

Tant el nom del joc de Florian Sireix, After Us, com la imatge de la coberta ens fan pensar de forma inevitable en un escenari postapocalíptic on els simis han ocupat el lloc dels humans. Es confirma aquesta primera impresió en obrir la capsa? Podríem dir que força ja que a l'interior hi trobem un joc de construcció de piles (deckbuilding) on haurem d’anar acumulant primats (cartes) i millorar-los.

Descobrir que ens trobem amb un altre joc de construcció de pila personal de cartes pot portar-nos a una certa decepció, decepció que s'esvaeix ràpidament en veure la mecànica del joc ja que el funcionament es prou original. En comptes de trobar-nos les típiques cartes que ens proporcionen un únic guany concret (vides, diners, poder militar...) o com a molt dos, però determinats per les icones que hi surten, ens trobem amb un seguit de rectangles oberts als marges laterals de les cartes i alguns de tancats al seu centre. Els quadrilàters oberts només es tancaran si situem al costat una altra carta amb una figura que complementi la primera i la tanqui. Si ho aconseguim obtindrem allò que queda a l’interior del polígon que acabem de crear. Aquesta operació l'haurem de fer posant de costat quatre cartes a cada ronda i per tant ens farem un fart de reordenar-les, canviant-les de posició un cop i un altre fins aconseguir allò que més ens interessa.

Aquest sistema en ofereix una flexibilitat que no trobem a cap altra joc d'aquesta tipologia. Ara bé, en ampliar la tria, la complica incrementant la paràlisi d'anàlisi, ja que sovint haurem de lluitar contra una temptació molt forta. Cerquem el guany immediat? És a dir les ordenem de forma i manera que obtinguem el màxim de materials possibles, que mai no sobren, o intentem aconseguir alguna cosa concreta que em va bé per desenvolupar una estratègia a llarg termini?

L’altre punt que separa aquest joc d’altres deckbuldings és que aquí no tenim un mercat on les cartes que anirem afegint a la nostra mà són visibles, ja que les posem de forma que el que veiem és el revers, és a dir que les triem a cegues, fet que afegeix una dosi d’incertesa i sorpresa que fa el joc més viu.

El darrer element que li dóna una personalitat diferenciada són els discs d’acció, que són els que determinen quina serà l’espècie de simi (ximpanzés, goril·les, orangutans o mandrils) que afegirem al nostre grup, sabent que cadascuna té habilitats especials ben diferenciades.

L'últim punt a comentar és que aquest joc és un solitari multijugador, en cap moment ens mirem els uns als altres, fins i tot podem afirmar que hi ha jocs de tirar i escriure (roll & write) més interactius. Avantatges d’aquest tret? L’agilitat de partida en no existir entretorn, i el fet que el joc funcioni exactament igual a dos, tres, quatre, cinc o sis jugadors.