Ressenyes: Amanecer Zombie, Endless Winter, Onward to Venus

Amanecer Zombie

Amanecer Zombie deixa clar des del primer moment que no pot ser considerat com un joc més d’aquesta línia que té com a protagonistes els morts vivents, ja que la primera frase que sentim quan ens l’expliquen és: - aquest no és un joc col·laboratiu, sinó competitiu.
Competitiu? Què no ens hem d’ajudar per sobreviure? Doncs no, aquest joc és un campi qui pugui on anirem canviant de paper al llarg dels torns. Serem supervivents quan ens toqui jugar a nosaltres i zombies (si volem) a la resta de torns.
El mecanisme que permet aquesta original idea són les cartes d’acció, un element extremadament polivalent que ens permeten bellugar-nos i explorar quan som el jugador actiu i llençar zombies als altres jugadors quan són ells els que es mouen i busquen. A més a més, aquestes cartes també ens poden oferir altres avantatges com ara per exemple proporcionar-nos un vehicle per fer desplaçaments més llargs sense perill de ser atacats. A banda d’aquestes cartes que podríem considerar la base del joc també trobem d’altres elements que contribueixen a fer-lo més viu i engrescador, cartes d’objectes, cartes d’habilitats i un bon grapat de daus per resoldre els enfrontaments entre humans i zombies, un puntet d’atzar que incrementa l’emoció que impregna tot el joc des de bon començament... Una emoció que es pot convertir en autèntica emprenyada quan algú ens llença la maquiavèl·lica carta del «¿te duele?».

Endless Winter

Quan observem el desplegament a taula d’aquest joc podem arribar a pensar que ens trobem davant d’un poti-poti incomprensible i ingovernable... Cartes de tribu i cultura, obtenció de recursos i millores a cinc taulers diferents, concretament un tauler general amb col·locació de treballadors, un tauler personal, un tauler de caça o animals, un tauler de megàlits, un tauler d’ídols i un tauler modular de terreny... Però un cop comencem a jugar veiem que tot està perfectament lligat i que les accions d’una zona ens fan anar a una altra de forma totalment lògica, fluida i natural. Tot plegat ens porta a afirmar de forma ben rotunda que la suma de tots aquests elements i d’un bon grapat de mecàniques, que d’això el joc també n’està ben servit (col·locació de treballadors, deckbuilding, majories, col·locació de rajoletes), és equilibrada i ben immersiva, una sensació que reforcen el disseny dels meeples, de les figures de cap de tribu, de les cabanes, d’unes cartes de tribu i cultura amb unes il·lustracions dignes d’un còmic i d’unes cartes d’animal que ens permeten conèixer l’existència de bèsties tant impressionants i desconegudes com l’Argentavis. Disposeu-vos doncs a reviure la vida quotidiana dels primers habitants del continent americà tot gaudint d’un joc que es ben bonic de mirar i com podeu suposar, encara més de jugar.

Onward to Venus

Feu un esforç d'imaginació i penseu quina aspecte tindrien les naus i les armes d’un futur llunyà on els homes haguessin començat la colonització del sistema solar si el dibuixant encarregat de fer-ho fos una persona de finals del segle XIX. Ho heu aconseguit? Doncs aquestes imatges retrofuturistes pròpies de l’steampunk són les que trobareu tant a la capsa del joc com a les cartes que en formen part.
Aquesta estètica tant original amaga un joc de majories on els jugadors hauran de competir pel domini dels planetes rocallosos i d’alguns dels satèl·lits que formen el nostre sistema. Per aconseguir-ho haurem de visitar els planetes i lluitar per la possessió d’unes llosetes que ens permetran instal·lar mines, fàbriques i aconseguir més cartes que ens donaran accions extres o reforçaran el nostre poder de combat, un poder que en principi vindrà determinat pel nombre de coets, tropes d’infanteria i tancs emprats en la lluita.
Les llosetes però no seran fàcils d’aconseguir, cadascuna tindrà un valor de defensa que haurem d’igualar o superar per ser-ne els amos, és a dir que les batusses començaran només posar un peu a la superfície dels planetes Durant tres rondes anirem colonitzant, construint i lluitant contra els altres jugadors per tal de substituir les seves mines i fabriques per les nostres amb la finalitat de, per una banda tenir més ingressos econòmics i per l’altra assegurar-nos la majoria. En resum, que les batalles i la interacció seran constants, fent que el joc sigui ben viu.
També cal destacar altres elements com el tauler o la durada del joc. El primer no és el típic tauler rectangular o quadrat sinó que ens trobem amb 8 cercles de dimensions considerables que representen el diversos planetes i satèl·lits a colonitzar. La segona es determina d’una forma ben curiosa, a la carta de passar es posen tants cubets com el número de jugadors més dos, cada cop que un jugador decideixi passar n’agafarà un i serà just en el moment que se n’esgotin que s’acabarà el joc, per tant compte també amb aquest fet no sigui que tot el potencial militar que hem anat acumulant faci tard i no serveixi per a res.