Ressenyes: Metro, Cosmic Encounter, Paper Dungeons, Ascension

Metro

L’objectiu de Metro, un joc del 1997, és anar posant unes rajoletes amb diversos trams de via cadascuna, sobre un tauler de 8x8 per tal crear camins que uneixin les nostres estacions, tot intentant fer-los tant llargs com sigui possible. El resultat final, un cop acabat el joc, us recordarà aquells entreteniments per a infants que trobem a diaris, revistes o fitxes escolars, on tenim uns personatges i una sèrie d’objectes units per un garbuix de línies que hem de seguir per saber què està unit amb qui.
Estem per tant davant d’un joc extremadament simple de regles i mecàniques on ni tant sols podem rotar les llosetes per tal de triar l’opció que ens convingui més, però que no per això deixa de banda la interacció i la mala intenció. Penseu que a cada jugada haurem de decidir si intentem allargar el nostre camí o intentem atacar un rival, ja que ben sovint tindrem l'oportunitat de sabotejar-lo posant una peça que no li permeti continuar allargant el seu o que fins i tot el faci anar directe d'una estació a una altra reduïnt el trajecte a unes ridícules dues caselles amb la qual cosa farem que aconsegueixi el mínim de punts possibles.

Cosmic Encounter

Cosmic Encounter és un autèntic Matusalem, ja que té els seus orígens fa 45 anys per la qual cosa se n'han fet moltes revisions. La més valorada a la BGG (lloc 165) és la que es va editar el 2008 i és just aquesta la que vam jugar al club. A la partida poden participar fins a cinc jugadors, triant cadascú una de les 50 races alienígenes, d’aspecte i qualitats ben diferents, que lluitaran per a conquerir els vint-i-cinc planetes que hi ha sobre la taula. Per aconseguir-ho han de fer ús de les seves vint naus espacials i de qualsevol mena d’estratagema: ara m’alio amb tu, ara amb el teu enemic, ara t’ataco, ara negocio... Tot això ho poden fer gràcies a les cartes de trobada, reforç i artefacte, que poden modificar bastant el desenllaç final d’una batalla.
Aquí el tots contra tots serà la norma, el caos i l’atzar es donaran la mà a cada moment, els girs de guió i les sorpreses s’amuntegaran i tot plegat farà que l’estat de les diverses civilitzacions canviï a cada jugada donant al joc una vivacitat i un ritme que permet que, més de 4 dècades després de la seva creació, continuï sent plenament vàlid per treure a taula si volem passar una estona ben entretinguda.

Paper Dungeons

Paper Dungeons intenta traslladar a un joc de roll & write l’atmosfera de Dungeons & Dragons i malgrat les limitacions que suposa fer-ho basant-se en una mecànica on la interacció acostuma a ser nul·la o molt baixa, se’n surt força bé del repte i ho fa envoltant-nos de quatre personatges típics com són mags, clergues, cavallers i bergants ben equipats amb espases flamejants i beuratges guaridors que els serviran per caminar per un món ple de trampes i éssers malignes.
El funcionament del joc, malgrat la impressió de dificultat inicial causada per un full carregadíssim d’icones, és força fàcil i clar. Uns conjunts de daus blancs i negres ens permetran fer la diverses accions: pujar el nivell dels nostres personatges, fer-nos amb estris i poders diferents, avançar pel laberint i aconseguir diamants, que és l’únic element interactiu del joc, ja que les pedres que han caigut en mans d’altres jugadors no estaran a disposició de la resta. En conjunt tot un seguit d’accions que ens ajuden a viure ni que sigui de forma superficial, però certament entretinguda, l’ambient d’una aventura de Dungeons&Dragons.

Ascension

A Ascension i com a deckbuilding tradicional comencem la partida amb deu cartes inicials a la nostra mà formades per aprenents i milícia. Després d'agafar-les a la capsa encara en restarà una pila excepcional, ja que el joc té 200 cartes en total, i aquest és un dels seus punts forts, ja que aquesta elevada xifra assegura que cada partida sigui ben diferent de l'anterior.
Sobre el tauler de joc hi formarem dos grups de cartes. El primer estarà format per tres piles amb un personatge diferent cadascuna, seran el premi de consolació quan la sort no ens acompanyi. Concretament hi trobarem infanteria pesada per aconseguir més força militar, místics que ens proporcionaran runes per la compra de noves cartes i el cultista, un pobre subjecte que a base de rebre cops ens permetrà aconseguir punts d’un en un.
El segon grup, el més interessant i el que realment ens permetrà tenir opcions a guanyar la partida, està format per una renglera de 5 cartes on trobarem monstres que haurem de derrotar i herois i artefactes que podrem comprar.
Això és Ascension un joc de l’any 2010 amb una estètica molt semblant a Màgic i on el nivell d’interacció i lluita entre els jugadors és molt més limitat que a jocs força semblants com Dominion o Star Realms.