Dissabte 2 juliol la plaça Carles Llorach, un indret de la part alta que als matins dels caps de setmana acostuma a ser un recer de pau i silenci, va veure alterada la seva tranquil·litat per una invasió d’uns individus vestits de blau que a banda del color compartien amb els barrufets la ganes de gresca i de passar-s’ho bé.
Quin era el motiu del desori? Un aniversari, però no un aniversari qualsevol, sinó el primer que afegia un segon dígit al número d’anys i això sempre es motiu per fer la festa més grossa.
Qui celebrava anys era el Club Diògenes, una associació que va néixer el maig del 2012 de la mà de cinc amics i que a hores d’ara ha multiplicat considerablement del seu número de membres.
Es van escampar taules i cadires, es van amuntegar capses de jocs de taula, es van estendre mapes i plànols de naus espacials, es van obrir ombrel·les, es van penjar globus creant un ambient que combinava la festa infantil amb les revetlles pròpies d’aquestes dates i desenes de persones ens vam capbussar en les mil-i-una aventures, les mil-i-una vides que ens permeten viure els jocs de rol i taula.
El millor del matí, però, no van ser els jocs, sinó el fet de compartir unes hores amb antics membres del club que la feina o la vida havien dispersat per punts geogràfics ben diversos, veure seure a taula amics i familiars, rebre la visita d’autors com Ferran Renalies creador de Take a seat i David Heras de Zodiac, veure entre les taules instagrammers com jugador inicial i kleff.bcn... En resum, estar amb la gent que habita aquest nostre univers del món lúdic.
El matí va acabar amb un sorteig de jocs i llibres de rol, alguns per tant van marxar amb les motxilles més plenes que quan van arribar, però de fet tots vam marxar ben carregats, carregats dels moments d’alegria i felicitat d’un matí l’únic defecte del qual és que va passar volant.
I al vespre a tornar-hi, que un soparet de celebració és obligació en aquests casos, un bon àpat, una conversa viva i intensa, uns discursos carregats d’emoció i, com no podia ser d’una altra manera, un campionat de Tumblin Dice, on tothom es va destapar i es va veure qui té anima de killer i es dedica a engegar fora del tauler els daus dels altres i qui mira de guanyar d’una manera menys bel·licosa.
Vam viure, doncs, una jornada que quedarà emmagatzemada amb molta cura al racó dels bons moments i que ens farà viure cada hora al club amb tota intensitat, fent camí a poc a poc cap al proper aniversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.