Ressenyes: Pan Am, 7 Wonders Architects, Ensalada de Puntos i Root

Pan Am

La primera cosa que ens sorprèn de Pan Am és el seu aire retro, costa creure que sigui un joc de l'any 2020 ja que tant el tauler, com les imatges que il·lustren les diverses ciutats, com els quatre tipus d'avionets que farem servir per cobrir les rutes que hi ha al mapa tenen un aspecte que podríem definir com a a vintage. Aquesta ambientació però, no és ni de bon tros un punt negatiu sinó tot el contrari, ja que es correspon plenament al subtítol del joc "The golden age of air travel", que és de fet l'època en que la companyia amb aquest nom, Pan Am, va ser operativa, des de l'any 1927 fins a la seva fallida l'any 1991.
La finalitat del joc és intentar aconseguir el màxim d'accions de la companyia, ja que són aquests títols els que ens podran donar la victòria i per tenir els diners que ens permetin obtenir-los haurem de controlar el màxim de rutes aèries. Com fer-ho? Amb la construcció d'aeroports, la compra de destinacions i l'ampliació i millora de la nostra flota aèria.
Aquestes tres accions funcionen mitjançant un curiós mecanisme que podríem considerar un híbrid de col·locació de treballadors i subhasta. Ja que si un jugador s'ha posat a la posició més baixa del track corresponent, el següent pot posar-se a una posició superior més cara, amb la qual cosa fa fora el jugador anterior. Interacció i mala bava assegurades.
Més tranquil·les són les altres dues localitzacions, les rutes i les directives. A les primeres serà important l'ordre ens que ens posicionem per tal que no ens aixafin una ruta que teníem pensada. Les segones, són el regalet del joc, ja que desencadenen esdeveniments que sempre tenen un caire positiu, com ara millorar avions, aconseguir accions de franc...

7 wonders architects

Amb l’edició d’Architects, La sèrie 7 wonders fa un pas mes per a ensenyorir-se de l’univers dels jocs familiars. Unes regles més senzilles, unes cartes amb un aire més de còmic i per tant més atractives per a la canalla, un manual molt més curt amb unes regles més simples, la substitució dels taulers individuals per les siluetes de les meravelles, que segons les anem construint anirem girant peca a peça per tal de canviar la part que té la bastida per l’obra acabada, el corns que determinen el moment de les batalles, un gat trapella i fugisser que dóna punts al final de la partida i que permet mirar la carta superior de la pila comú, el fet de poder triar una carta pròpia o una d’aliena, la simplificació de la iconografia força embolicada de la primera versió, el disseny de la capsa i dels estoigs individuals que faciliten moltíssim el setup... Tot sembla pensat i creat des d’un departament de màrqueting i atenció al client que no ha deixat res de banda per tal de fer d’ aquesta versió un joc agradable, bonic visualment, apte per a tots el públics i edats, facilíssim d’explicar i de jugar, però amb capacitat d’enganxar. Si algú es resistia a entrar dins d’aquest univers, 7 wonders Architects s’ha encarregat de destruir les darreres barreres de forma totalment efectiva.

Ensalada de Puntos

Sis verdures diferents que formen un conjunt de cartes amb mil-i-una maneres diferents de puntuar, aquest seria el resum més breu d’Ensalada de Puntos, un filler ràpid i entretingut ideal per cobrir els minutets d’espera mentre arriba tothom o estem preparant els cafès.
Elements a destacar i que aporten originalitat al joc? Que totes les cartes compleixen una doble funció, a una cara tenim el dibuix de la verdura i per l’altra un criteri de puntuació amb una petita icona que ens informa de la verdura que s’amaga a l’anvers. Quan les agafem estaran per una de les dues cares segons la pila l’origen, més tard si ens interessa podem girar-les i convertir el criteri de puntuació en verdura, però mai ho podrem fer al revès. Aconseguir la combinació adient dels primers i les segones serà imprescindible per tal d’assegurar-nos una bona quantitats de punts i això farà que malgrat la simplicitat dels seus components i mecàniques sigui un joc prou intents com per gaudir-ne força.

Root

Originalitat, aquesta és la paraula que defineix millor Root. A una gran majoria de jocs de taula sempre trobem moments i accions que ens recorden d’altres que ja han passat per les nostres mans, amb Root mai no tenim aquesta sensació perquè és realment un producte que quan va sortir va representar una autèntica revolució.
Aquesta revolució té dues conseqüències. una de positiva i una de negativa. La primera és que li permet destacar molt en un mercat molt saturat de jocs que no es diferencien gaire entre sí. La segona que fa l’aprenentatge més difícil, ja que no tenim elements de comparació que ens ajudin. A més a més la dificultat encara es fa més gran quan veiem que el joc és realment asimètric i que per tant cada canvi de facció representa començar un altre cop de zero.
Ara bé, els creadors del producte han aconseguit diluir aquests punts negatius amb uns taulers personals i un manual que són una autèntica guia que ens acompanya pas a pas. Quan llegint el text trobem un paràgraf a la pàgina 3 que ens ve a dir no patiu nois, els primers torns seran durs, però després anireu agafant el ritme i tot fluirà de forma perfecte, no podem sinó agrair als autors que amb aquest comentari no ens facin sentir babaus quan anem ben despistats al començament.
Tot plegat fa que aquesta mena de wargame boscà (demano perdó als wargamers de debò) on ocellots, gats, corbs, talps i d’altres races s’enfronten per controlar les dotze clarianes de la foresta sigui considerat per molts membres del nostre club com una autèntica joia.