Un cop més us portem les ressenyes del nostre soci Joan Anton :-).
Snow Tails
A qui no li agraden els Huskies, els trineus i la neu? Només aquest tres elements ja ens fan mirar amb simpatia Snow Tails. Un joc de curses (un altre?) en el que canviem les bicicletes de Flamme Rouge o els cotxes de Fórmula D pels trineus. Un canvi important ja que ara gestionem un parell de gossos i hem de controlar quan ens interessa que tots dos tirin amb la mateixa força i quan un ha de dominar sobre l’altre segons vulguem anar rectes o desviar-nos cap a un costat a l’altre en funció de les roques, els arbres o qualsevol altre obstacle que puguem trobar pel camí. I aquí els accidents i les topades es paguen car, ja que les cartes de dany que hem d’agafar quan tenim un incident d’aquesta mena restaran a la nostra mà fins al final de partida, reduint el número de cartes útils a gestionar.
Snow Tails és un joc amb poques regles i pocs elements a controlar: la força dels gossos, el valor de frenada, la pista, la velocitat a no superar, i els arbres que ens trobem pel mig. Però malgrat aquesta llista tant reduïda aconsegueix ser un joc ben entretingut i on amb cinc jugadors tenim plenament assegurada una cursa ben accidentada i que malgrat el gel i la neu ens farà suar de valent.
Cosmogenesis
Crear tot un sistema planetari sembla un repte força interessant en principi i això és el que ens proposa Cosmogenesis. Un joc on haurem de fer-nos amb cometes, asteroides, planetes rocallosos i gasosos, distribuir-los en diferents òrbites i, si podem, crear vida i fer-la evolucionar fins arribar a ser intel·ligent. Tot això ho aconseguirem combinant la col·locació de treballadors al tauler central, que ens permetrà fer-nos amb els diversos cossos esmentats, amb tot un seguit d’accions força dramàtiques com ara la col·lissió entre dos cossos per crear-ne un de més gran o l’impacte d’un cometa sobre un planeta per dotar-lo d’atmosfera, atmosfera que més endavant i a canvi d’un asteroide ens permetrà crear vida.
Al tauler central també hi trobarem un seguit d’objectius que podrem anar acumulant amb la intenció d’aconseguir més punts al final i, si res ens fa peça, sempre podem renunciar a fer una acció a canvi d’aconseguir un petit asteroide, potser no tant interessant com els visitats pel Petit Príncep, però que sempre ens serà útil al llarg de la partida.
Luna Capital
Col·lectors d’hidrogen i oxigen, condensadors d’aigua, hivernacles de fruites diverses, mòduls habitables, complexos residencials, oficines comercials... Tot això i més és el que trobem a Luna Capital, on joc on haurem de colonitzar la lluna. Per fer-ho cada jugador disposarà de cartes de plànols de construcció i de llosetes de projecte. Les primeres es podran disposar en tres fileres de forma i manera que crearan tota una superfície edificable on colocarem les rajoletes dels nostres projectes i seran aquests projectes els que ens atorgaran punts al final de la partida. Per aconseguir-los haurem de mirar de tenir amples zones dedicades a un mateix sistema vital (col·lectors, hivernacles...) i el major número possible de determinades construccions.
Per tant podem considerar Luna Capital com un bon trencaclosques on intentarem quadrar tres coses, les cartes i rajoletes a triar quan sigui el nostre torn, la distribució de les cartes que sempre ha de respectar l’ordenació numèrica i en quin dels quatre espais que té cada carta posar les llosetes per maximitzar la puntuació final, i això sense oblidar uns empipadors meteorits que impediran qualsevol construcció a les zones on els trobem.
Ültim punt a destacar l’acuradíssima producció del joc, que a banda de cartes, llosetes i tauler compta amb un suport per a les cartes de construcció, un coet per posar-hi les rajoletes durant el joc i una mena de classificador que permet desar-les de forma ordenada agrupant-les en funció de les fases a les quals pertanyen, dotze fitxes identificatives dels jugadors en forma de taxis, coetets, llunes i astroburguers i més detalls que descobrireu si us animeu i us capbusseu en aquest procés de colonització del nostre satèl·lit.
Disney Villanous
6 personatges amb objectius diferents, 30 cartes de malvat per aconseguir-los i 15 de destí, que normalment seran negatives, però que en algun cas et poden ser imprescindibles (la de Peter Pan per exemple). Aquesta és la base material d’un joc que, malgrat fer servir diversos personatges Disney, tots ells malignes, no és infantil ni de bon tros. A cada torn, la figura que representa el nostre personatge, es desplaçarà pel tauler personal tot ocupant algun dels 4 espais existents, permetent-nos fer les accions que hi figuren. Això sí, sempre i quan algun dels espais no començi la partida bloquejat com li passa a més d’un personatge.
L’objectiu a aconseguir i com fer-ho està perfectament explicat a les guies que acompanyen cadascun dels malvats, no tots tindran la mateixa dificultat, fet que podem considerar positiu, ja que a l’hora de repartir-los podem assignar el més difícil al millor jugador del grup i els més assequibles als que juguen per primera vegada o no són uns experts jugaires.
Últim detall del joc, una carta de referència per a cada jugador que ens permet saber com poden guanyar la partida els nostres contrincants.
Living Forest
Living Forest combina a la perfecció tot un seguit de mecàniques. En primer lloc tenim un deck building amb cartes d’animals, unes cartes on sovint es barregen els aspectes positius (donar un recurs) com negatius (restar-ne un altre). En segon, un push your luck, determinat pels animals solitaris, que en cas de sortir-ne tres ens fan perdre una de les dues accions possibles a cada torn. Com a tercer element i el més interactiu, una cursa al voltant del Cercle dels esperits, que ens permet robar rajoletes de victòria als altres jugadors. Però encara hi ha més, llosetes d’arbre protector que en posar-les als taulers personals ens permeten generar més recursos i potser també més punts de victòria i fitxes de foc que ens donen una altra forma de guanyar la partida. En resum un joc que podríem comparar amb un menú amb força plats tots ben saborosos i perfectament compensats.
