Hey Yo
Si sou dels que quan sentiu un cançoneta senzilla i repetitiva no us la podeu treure del cap, us aconsello que no jugueu a Hey Yo, ja que el joc ve acompanyat d’un petit dispositiu que repetirà la mateixa tonada un cop i un altre, musiqueta que marcarà en quin punt hem de posar una de les nostres cartes per continuar de forma coherent el ritme que anem creant entre tots.
Joc poca-solta? Totalment Ridícul? També... Com quan en un ambient festiu en llencem a ballar la Conga o Paquito el chocolatero... I oi que ens ho passem prou bé quan ho fem? Doncs això és el que vol ser Hey Yo, un joc que podem jugar tant de forma cooperativa com competitiva formant dos equips enfrontats i que ens abduirà de la realitat quotidiana durant els pocs minuts que dura.
Codex Naturalis
Codex Naturalis impressiona d’entrada per la seva acurada producció, que es concreta en una bonica capsa metàl·lica i unes cartes d’aspecte i tacte exquisits. Començareu el joc amb una carta que serà el centre del vostre Codex, ja que a cadascuna de les seves quatre cantonades hi podreu posar solapada una altra carta, aquestes noves cartes que anireu afegint també comptaran amb dos o tres cantonades habilitades per a seguir posant-ne de noves, el problema es que en fer-ho podem tapar alguns dels elements animals o vegetals que hi ha dibuixats i que són els que poden donar-nos punts al final de la partida. Per tant haurem de trobar l’equilibri entre seguir construint el nostre Codex i mantenir el màxim de cantonades il·lustrades lliures. Una tasca que es revelarà més feixuga del que podria semblar a primer cop d’ull.
Ten
Ten combina dos mecanismes que li donen emoció i interactivitat, push-your-luck i subhasta. Jugarem amb la nostra sort segons anem traient cartes tot vigilant que la suma dels seus valors no superi la desena, una suma que es veurà alterada per la combinació de cartes de número i cartes de monedes, ja que mentre les primeres sumaran els seus valors, les segones els restaran. Això si, ni les unes ni les altres podran superar la fatídica frontera del 10. A banda, i aquí tenim el segon mecanisme del joc, també trobarem cartes comodí tant de color, com de valor numèric que hauran de ser subhastades. Els diners per a poder efectuar-la els obtindrem amb les cartes de diners, mentre que les numèriques les conservarem per tal d’aconseguir crear les majors seqüències consecutives possibles que és el que ens permetrà aconseguir el punts necessaris per a guanyar la partida.
Flourish
Un antic mur de pedra recobert d’heura, flors per tot arreu, bolets, heures, lianes, arbres, pedres atapeïdes de molsa, aquest és l’univers de Flourish. Un conjunt d’imatges que ens podrien portar a pensar que som davant d’un joc lleuger on regnaran la pau i l’harmonia, on cada jugador conrearà un jardí de de forma gairebé autista ... Doncs res més lluny de la realitat, ja que la manera de puntuar del joc és totalment maquiavèl·lica. Ens trobarem moltes cartes que donaran punts en funció del que tinguin els veïns del costat i això ens portarà a un dilema, a mi les roses en van bé, però al meu veí també li donen un grapat de punts, agafo orquídies que a mi em donen poc, però al meu veí de joc encara menys? A sobre el petit draft que fem a l’inici de cada torn encara potencia més la mala intenció, ja que hem de de passar una carta als companys d’esquerra i dreta, que al seu torn ens passaran una a nosaltres. Els càlculs benefici propi/benefici aliè arriben aquí al paroxisme. Flourish, un joc on estarem més pendents dels veïns que de nosaltres mateixos.
El Foro de Trajano
Punts de victòria per completar àrees del mateix color, punts de victòria per ser al costat de les àguiles, punts de victòria en funció dels nostres enviats adjacents, punts de victòria pels edificis grisos en funció dels ciutadans actius, punts de victòria per avançar al track de la columna triomfal... Queda clar que ens trobem davant d’un joc d’Stefan Feld, on hi haurà mil-i-una maneres de puntuar. Ara bé, tot aquest conjunt de tracks, rajoletes i accions que ens poden donar punts, té com a conseqüència que s’ha de valorar molt bé cadascuna de les decisions, ja que totes seran importants i no copsar els lligams i dependències entre tots els elements ens pot portar no només a no fer punts, sinó a perdre miserablement el nostre torn sense cap possibilitat d’edificar.
El foro de Trajano, un joc dedicat a l’emperador Marcus Ulpius Traianus que per complexitat no té res a envejar a les intrigues que de ben segur envoltaven els palaus imperials de l’època.
