Reseña de la partida del juego de rol Reflejo

En el transcurs de les 2es Jornades de Rol Club Diògenes Tarragona vaig poder provar el joc Etern Estiu (títol original Summerland ) de Greg Saunders , editat en català per Maqui Edicions , gràcies a que +Joaquim Ball-llosera  , un dels responsables de l'editorial es va desplaçar per mostrar-nos el joc i dirigir una partida, quelcom que li agraïm profundament .

Personalment feia força temps que em venia de gust provar el joc , sabia que si bé es tracta d'una ambientació postapocalíptica , no era una aproximació clàssica si no que bastant original, pero  mai em vaig imaginar que ho seria tant . La civilització tal com la coneixem s'ha acabat, d'un dia per l'altre es produeix l'Esdeveniment i la naturalesa es desboca i creix un immens bosc al que s'anomena el Mar de Fulles, però els problemes no acaben aquí, la majoria de la població comença a sentir un irrefrenable desig de endinsar-se al bosc i mai tornen . Només sobreviuen petites comunitats de persones que han estat capaços de superar aquesta Crida, entre d'altres coses per no estar enmig del bosc, si s'endinsen en ell sucumbiran sense remei, quedant totes les comunitats pràcticament aïllades . Només uns pocs són immunes a la Crida i poden exercir de viatgers entre comunitats són els anomenats " vaivens " , nòmades , i tots ells són capaços de fer-ho perquè abans o durant l'Esdeveniment van patir un trauma psíquic que els ha deixat greus seqüeles. Els jugadors portaran a aquests personatges, persones trencades, amb seqüeles greus però que volen curar-se tot i que llavors siguin susceptibles de caure sota l'influx de la Crida. Com exemple el meu personatge tenia com trauma la mort de la meva dona i com a seqüela el desig de torturar i matar sense que s'adonin els altres.

El sistema és força senzill , hi ha 4 qualitats amb diferents valors: Cos , Finesa, Ment i Empatia, i després diverses etiquetes sota cada qualitat amb diferents valors també: arc i fletxes, comerciant dur, fred i calculador, etc. La dificultat indica quants daus de sis ha de tirar el jugador, a més difícil més daus i per aconseguir superar una acció hem d'aconseguir un resultat inferior a la suma de la nostra Qualitat, una etiqueta del seu àmbit i una altra d'un altre àmbit si està relacionada amb l'acció. Per exemple : Si vull llençar amb l'arc utilitzaré la Qualitat Destresa + arc i fletxes + fred i calculador .

Un aspecte realment interessant és que per poder baixar la dificultat d'una acció podem utilitzar el nostre propi trauma, descrivint un aspecte que pugui estar relacionat amb l'acció, si el director de joc està d'acord baixarà la dificultat i tindrem més probabilitats d'èxit, així que a mesura que el joc va avançant el trauma del jugador es va descrivint cada vegada més. Per exemple : En un moment donat volia observar la dinàmica de grup d'una comunitat estranya a la que vam arribar. Com que tenia un valor de Empatia + comerciant dur baix i amb els daus de dificultat era impossible treure menys vaig decidir matisar meu trauma ( mort de la meva dona ) i vaig començar a descriure que els senyals eren ... aquelles mirades , aquells somriures entre ella i ell, no em vaig adonar o no vaig voler adonar-me ? Un cop morta , vaig passar mesos analitzant tot això i obsessionat en per que no vaig poder veure-les. El director va estar d'acord i vaig aconseguir un dau menys , alhora que matisava que la meva dona em va ser infidel .

" Trastejar " amb el trauma té també una part sanadora i una part perillosa . Per cada un que surti al dau, el trauma baixa i en arribar a nivell zero el personatge està curat , però per cada 6 que surti el trauma puja i es pot entrar en crisi .

li va provocar una hernia discal a un company...
però quin estil!

Amb els mecanismes bàsics del joc clars, vam començar la partida , i per a mi va ser espectacular. Sobretot perquè va ser sorprenent i després de més de 20 anys jugant a rol és difícil que alguna cosa em sorprengui tant. Quim va aconseguir traslladar un sentiment de misteri i posteriorment desassossec a mesura que avançava la partida. Molt diferent del que esperava d'una ambientació postapocalíptica on la lluita per la supervivència, pel poder o la brutalitat són la norma. Ens enfrontem a situacions enigmàtiques, perilloses i surrealistes, com que un ós amb armilla Emilio Tucci i bombí ataqués a un dels nostres companys perquè ballés amb ell , trobar un assentament on la moneda de canvi que demanem per realitzar un encàrrec van ser llavors d'un hort i trobar un altre assentament que encara funcionava amb diners i amb màquines de cafè! i un encàrrec final que ens va semblar increïble: Anar a l'ajuntament a buscar uns registres de propietat . La meva sensació a mesura que avançava la partida va ser que els bojos estàvem bojos , però els assenyats encara estaven més bojos que nosaltres i això provoca desassossec i terror , però em semblava una meravella .

Poc més, hem adquirim un exemplar del joc , òbviament i estic esperant una nova ocasió per jugar- la veritat .