Hansa Teutònica (2009)
Amb una anàlisi entre cínica i simplista podríem afirmar que Hansa Teutònica i els escacs són jocs amb un alt grau de parentiu, L’atzar és mínim en un i inexistent a l’altre i posats a seguir amb la simplificació podríem dir que estem parlant d’un «mueve cubos» pur, el Hansa, i d’un «belluga peces» encara més pur, els escacs.
Bromes a banda i a totes les bromes sempre hi ha un fons de veritat, sí que podem dir sense cap dubte que Hansa és un joc que plauria a un afeccionat als escacs, ja que combina estratègia i tàctica i on totes les nostres accions es limiten a posar i desplaçar cubets.
Argumentem totes les afirmacions que hem fet fins ara. A Hansa l’únic element aleatori són les fitxes de taverna. Comencem el joc amb tres i aquest número es mantindrà constant al llarg de la partida ja que només n’apareix una de nova quan un jugador n’aconsegueix alguna de les que hi havia al mapa. Són importants? Sí i per un doble motiu, el primer que ens permeten fer tot un seguit d’accions ben potents com ara canviar de lloc els cubets dels altres jugadors, o afegir tres o quatre accions extres al nostre torn i per tant poden esgarriar una jugada ben meditada d’un adversari o precipitar el final de la partida si aconseguim encadenar prou accions com per deixar als nostres companys de joc amb un pam de nas matant-la quan ningú no s’ho esperava. La segona, que donen punts, pocs tot s’ha de dir, quan fem el recompte final.
L’essència del joc però són els cubets, posar-los a les ciutats adients per tal de crear rutes, d’aconseguir alliberar accions, d’incrementar el nombre de comerciants i mercaders de que disposem, el número de fitxes que podem canviar de lloc en un sol torn... Tot plegat fa que hàgim de combinar estratègia i tàctica. Què farem primer? Intentar aconseguir el màxim d’accions o potser optarem per tenir més treballadors? La nostra tria marcarà la ciutat on posar-nos i determinarà cadascuna de les nostres passes, per altra banda, les accions dels altres jugadors alteraran contínuament els nostres plans i l'estratègia general haurà de deixar lloc a una reacció tàctica concreta per intenta redreçar la situació de la millor forma possible.
La interacció a Hansa no es limita a veure com un altre jugador es posa a un camí o ciutat que volíem, sinó que és molt més activa, ja que podem fer fora a algú dels emplaçaments on ha posat les seves fitxes, n’hi ha prou amb estar disposat a sacrificar-ne una o dues de les nostres ja que aquest és el preu a a pagar i fer-lo fora s’ha de fer des del càlcul més fred i racional possible, ja que en expulsar-lo no perdrà cap cubet, sinó que en guanyarà un o dos que haurà de posar a un camí adjacent i per tant potser fins i tot l’haurem ajudat a llarg termini en fer aquesta acció.
Punts? N’hi ha per tot arreu, els que hem fet durant la partida, els que ens proporcionarà haver buidat l’escriptori del nostre tauler personal, ja que cada zona neta ens donarà quatre punts, els acumulats per cada ciutat controlada, els de la xarxa d’establiments més gran, els de les fitxes de taverna, els aconseguits per fer la llarga ruta que uneix ciutats en llocs oposats del mapa...
Si a banda ha caigut a les nostres mans la big box ens trobarem amb unes petites ampliacions i el que és més interessants amb uns nous mapes, optimitzats per diferents números de jugadors. Així mentre que si juguem a cinc el tradicional del Nord d’Alemanya és la millor opció, en una partida a tres és millor oblidar-se de les costes germàniques i fer servir el de la Gran Bretanya que ens permetrà viure a tres una pressió i una angoixa iguals o fins i tot superiors als del mapa tradicional quan juguem a cinc.
Acabarem dient que el joc d’Andreas Steding pot semblar fred i sense ànima a un amant dels Ameritrash o dels jocs ben temàtics, però si el proveu la fredor desapareixerà en quan us volin el vostre primer cubet, per tant la recomanació és clara, proveu-lo i de ben segur passarà a formar part dels vostres jocs favorits, s’ho mereix.
