Cada dijous els cinc personatges que hi podeu veure aquí sobre, guiats pel nostre director de joc, ens arrosseguem per la superfície d'aquest mon desolat i hostil amb l'esperança de sobreviure una nova jornada. T'agradaria unir-te a aquesta experiència?
L’atzar sembla ser un element bàsic als jocs de Wolfgang Warsch, el trobem gairebé com a determinant absolut a Pócimas y brebajes, és prou important a Óptimus i també té un gran pes a Tabernas de Valfonda i aquest element d'imprevisibilitat fa que els seus jocs siguin aptes per a tots els públics, ja que la sort pot compensar amb escreix la experiència i la saviesa lúdica dels jugadors empedreïts i per tant deixa molt obert qui pot ser el guanyador de la partida.
Tavernes comparteix amb Pócimas una altra característica, la bellesa dels materials que formen part del joc. En aquesta cas el tauler de cada jugador és una bonica taverna que només veure-la ens fa sentir còmodes i amb ganes de arrepapar-nos al seient per degustar pausadament una cervesa. Aquest tauler és modular i al llarg de la partida podrem anar girant algunes de les seves peces per tal de millorar el nivell del nostre establiment incrementant el nombre de taules, de cambreres, d’escuraplats, l’espai del nostre magatzem... I ja només això fa que el joc sigui ben atractiu, per què a qui no li agradaria ser l’amo d’un local i veure com l’anem millorant a poc a poc?
A més a més el joc ve de sèrie amb cinc mòduls diferents que ens permeten jugar a cinc nivells diferents, podríem dir que porta les ampliacions de fàbrica i això és sense cap mena de dubte un altre punt al seu favor, per una banda per l’estalvi de diners, per l’altra perquè en oferir diverses maneres de jugar pot adaptar-se millor a diverses tipologies de públic, des del jugador més novell al més experimentat.
Tavernes combina tres mecanismes, deck building, draft i gestió de recursos. El primer ens permet anar ampliant el personal que treballa al local, el nombre de taules i el nivell socioeconòmic dels clients, ja que si bé al començament (cartes inicials) ens hem de conformar amb un parell de pobres vells sense gaire recursos econòmics i que per tant pocs guanys ens proporcionaran, en ampliar en successives rondes la nostra mà, fins i tot ens poden arribar els nobles de la contrada, uns personatges que al final de la partida ens proporcionen deu punts per cada carta d’aquest tipus.
El segon és el divertit mecanisme de repartiment de daus, els quatre daus tirats aniran a una safata (no oblidem que som a una taverna) i només en triarem un, passant els altres als nostres companys.
El tercer, el que desenvoluparem a la fase E del joc quan distribuïm els nostres daus entre els diversos espais i personatges, és el més estratègic. Alguns cops mirarem de fer molts diners, d’altres prioritzarem la cervesa, d’altres els avançaments al tauler del monestir i d’altres, per exemple a partir del mòdul 3 quan activem el marcador de reputació, l’equilibri entre diners i cervesa.
Pel que fa a l'escalabilitat cal assenyalar que a dos jugadors és força més estratègic que a tres o quatre, veure els daus de la nostra safata i els del contrincant ens permet aventurar quins daus ens arribaran i per tant fer una tria que ens demanarà molta més reflexió.
No podem acabar sense esmentar que un cop arribats al mòdul quatre fins i tot podrem personalitzar l’inici de la partida, ja que les set cartes d’inici ens permetran començar amb condicions força diferents la nostra aventura com a amos del local.
En resum podríem dir que Tavernes és un joc familiar, amb una temàtica molt ben integrada, que entra molt bé per la vista i que por arribar a agradar a un ampli ventall de jugadors. Això no el converteix però en un joc apte per a introduir-nos al món lúdic, la gran quantitat d’opcions i una explicació massa llarga per a algú que mai hagi jugat el fan fora d’aquest grup. Ara bé pot ser perfecte per a persones que de tant en tant visitin aquest món i si juguem amb els mòduls superiors o amb l’ampliació que fa que la nostra fonda tingui també algunes habitacions també pot ser vàlid per a jugadors més habituals.
Amb una anàlisi entre cínica i simplista podríem afirmar que Hansa Teutònica i els escacs són jocs amb un alt grau de parentiu, L’atzar és mínim en un i inexistent a l’altre i posats a seguir amb la simplificació podríem dir que estem parlant d’un «mueve cubos» pur, el Hansa, i d’un «belluga peces» encara més pur, els escacs.
Bromes a banda i a totes les bromes sempre hi ha un fons de veritat, sí que podem dir sense cap dubte que Hansa és un joc que plauria a un afeccionat als escacs, ja que combina estratègia i tàctica i on totes les nostres accions es limiten a posar i desplaçar cubets.
Argumentem totes les afirmacions que hem fet fins ara. A Hansa l’únic element aleatori són les fitxes de taverna. Comencem el joc amb tres i aquest número es mantindrà constant al llarg de la partida ja que només n’apareix una de nova quan un jugador n’aconsegueix alguna de les que hi havia al mapa. Són importants? Sí i per un doble motiu, el primer que ens permeten fer tot un seguit d’accions ben potents com ara canviar de lloc els cubets dels altres jugadors, o afegir tres o quatre accions extres al nostre torn i per tant poden esgarriar una jugada ben meditada d’un adversari o precipitar el final de la partida si aconseguim encadenar prou accions com per deixar als nostres companys de joc amb un pam de nas matant-la quan ningú no s’ho esperava. La segona, que donen punts, pocs tot s’ha de dir, quan fem el recompte final.
L’essència del joc però són els cubets, posar-los a les ciutats adients per tal de crear rutes, d’aconseguir alliberar accions, d’incrementar el nombre de comerciants i mercaders de que disposem, el número de fitxes que podem canviar de lloc en un sol torn... Tot plegat fa que hàgim de combinar estratègia i tàctica. Què farem primer? Intentar aconseguir el màxim d’accions o potser optarem per tenir més treballadors? La nostra tria marcarà la ciutat on posar-nos i determinarà cadascuna de les nostres passes, per altra banda, les accions dels altres jugadors alteraran contínuament els nostres plans i l'estratègia general haurà de deixar lloc a una reacció tàctica concreta per intenta redreçar la situació de la millor forma possible.
La interacció a Hansa no es limita a veure com un altre jugador es posa a un camí o ciutat que volíem, sinó que és molt més activa, ja que podem fer fora a algú dels emplaçaments on ha posat les seves fitxes, n’hi ha prou amb estar disposat a sacrificar-ne una o dues de les nostres ja que aquest és el preu a a pagar i fer-lo fora s’ha de fer des del càlcul més fred i racional possible, ja que en expulsar-lo no perdrà cap cubet, sinó que en guanyarà un o dos que haurà de posar a un camí adjacent i per tant potser fins i tot l’haurem ajudat a llarg termini en fer aquesta acció.
Punts? N’hi ha per tot arreu, els que hem fet durant la partida, els que ens proporcionarà haver buidat l’escriptori del nostre tauler personal, ja que cada zona neta ens donarà quatre punts, els acumulats per cada ciutat controlada, els de la xarxa d’establiments més gran, els de les fitxes de taverna, els aconseguits per fer la llarga ruta que uneix ciutats en llocs oposats del mapa...
Si a banda ha caigut a les nostres mans la big box ens trobarem amb unes petites ampliacions i el que és més interessants amb uns nous mapes, optimitzats per diferents números de jugadors. Així mentre que si juguem a cinc el tradicional del Nord d’Alemanya és la millor opció, en una partida a tres és millor oblidar-se de les costes germàniques i fer servir el de la Gran Bretanya que ens permetrà viure a tres una pressió i una angoixa iguals o fins i tot superiors als del mapa tradicional quan juguem a cinc.
Acabarem dient que el joc d’Andreas Steding pot semblar fred i sense ànima a un amant dels Ameritrash o dels jocs ben temàtics, però si el proveu la fredor desapareixerà en quan us volin el vostre primer cubet, per tant la recomanació és clara, proveu-lo i de ben segur passarà a formar part dels vostres jocs favorits, s’ho mereix.
Permeteu-me avui no parlar dels temes habituals que acostumeu a llegir en aquest blog. Deixem de banda les habituals ressenyes sobre els jocs que ens permeten passar una bona estona al club, oblidem-nos de les nostres activitats obertes a tota la ciutadania i de les nostres col·laboracions amb d'altres entitats tarragonines i deixeu-me començar amb un parell de cites.
Games have some advantages over the solitary disappearance into a book. They are more active, giving the players agency in the way the story evolves. A novel can move you to tears, but a game can make you feel guilty for your actions.
Games for me are a way of playing mathematics.
Totes dues cites les podem trobar a les primeres pàgines del llibre de Marcus de Sautoy on ens acompanya en un viatge històric, lúdic i matemàtic on les parades són 80 jocs d'arreu del món. Què qui és Marcus de Sautoy? Si sou profes de mates o us agrada aquesta àrea del coneixement humà l'heu de conèixer sense cap dubte. Si no és el cas us diré que Marcus és possiblement el millor divulgador de matemàtiques que hi ha actualment al món, podríem dir que és a les matemàtiques el que Isaac Asimov va ser a la ciència. Programes de televisió i ràdio a la BBC, multitud de vídeos, conferències i llibres, toca totes les tecles que calgui per tal de fer arribar l'amor a les matemàtiques al màxim de gent possible i ara ens fa arribar el seu amor pels jocs de taula, demostrant-nos que coneixement i plaer poden anar plegats.
Una pista clara del contingut del llibre ens la dona el subtítol que apareix a la portada : "Guía para utilizar los juegos de mesa como herramienta terapéutica", objectiu que queda encara més palès a unes frases agafades no del llibre, sinó de la pàgina web de la seva autora, Maria Rosa Ruiz Morales.
Quieres trabajar con tus hijos habilidades como: la adaptabilidad, la tolerancia a la frustración, la atención, el respeto, la escucha, el trabajo en equipo, la comunicación... ¡Descubre cómo utilizar los juegos de mesa como herramienta de desarrollo personal mientras nos divertimos!
L'autora del llibre, psicòloga infantil, va començar utilitzant els jocs al final de les seves sessions per acabar-les d'una forma relaxada i agradable. A poc a poc es va anar adonant que l'actuació dels nens durant el joc li permetia veure de forma molt clara les seves creences i frustracions, que realment jugaven com eren i per tant es van convertir en un element clau de la diagnosi, més tard va anar un pas més enllà i el joc va passar a ser una eina de tractament.
Durant deu anys de feina va anar acumulant una bona quantitat de fitxes on anotava el funcionament del joc i totes les habilitats socials i cognitives que hi podia treballar i finalment va decidir agrupar aquestes anotacions en un llibre que és el que ara comentem.
I abans d'acabar l'article no podem deixar d'esmentar un dels prologuistes del llibre, el nostre gran Oriol Comas, autor de llibres com ara Un món de jocs i Jouer en société !: Histoire du jeu de société contemporain, més obres de lectura obligatòria per a qualsevol jugaire.
El passat dimecres 28, l’ALC Club Diògenes va anar de visita al Col·legi Mare Nostrum de Tarragona, dins del marc del cicle de Tarracolúdiques 2026.
Durant la jornada, vam jugar, entre d’altres, a l’àgil Pelusas i l’estratègic Flamme Rouge. A totes les taules s’ho van passar molt bé competint entre ells. Però hi va haver una partida que ens va deixar sorprendre especialment: Survive the Island.
En aquest joc, on la competició sol ser l’eix, els joves jugadors van decidir unir forces. Van transformar la dinàmica en una missió col·laborativa, intentant salvar el màxim nombre de nàufrags entre tots els equips possibles. Va ser una mostra espontània i inspiradora de com el joc pot anar més enllà de guanyar o perdre, i convertir-se en una experiència compartida on el verídic èxit és cooperar.
Volem donar les més sinceres gràcies al Col·legi Mare Nostrum per convidar-nos i per la seva càlida acollida. Ha estat un plaer absolut compartir la nostra passió i, alhora, rebre una valuosa lliçó dels més petits. Esperem poder repetir aviat!
